Gnocchetti (o gnocchi) a l'Ermengol Amill

Un dia escoltava a la ràdio l'Antonella Speranza, una napolitana catalana, que parlava de cuina. De fet, té un magnífic i reconegut bloc anomenat “La Pasta per als catalans” que després també ha convertit en un llibre de receptes amb el mateix títol. L'escoltava justament mentre menjava pasta. Concretament uns gnocchetti. L'Antonella és lectora de “Lliures o morts” i els gnocchetti o gnocchi secs - no confondre amb els de patata - tenen forma de corn marí com el que feien servir els miquelets fusellers de muntanya d'Ermengol Amill, el protagonista de la novel·la, per comunicar-se per les faldes de les carenes. I si tenim en compte que l'Antonella és de Napoli! i l'Amill va morir essent governador del castell de Crotone al Regne de Nàpols doncs pam!, ja ho teníem: havia arribat el moment de fer uns “Gnocchetti a l'Ermengol Amill” amb la col·laboració de l'Antonella.

El plat havia de tenir caràcter. Per què? Doncs perquè temps enrere la grafòloga Esther Mellado ens va fer una anàlisi de la signatura original d'Ermengol Amill a qui va definir com una persona “que no es conformava només amb l’argumentació intel·lectual de les mateixes sinó que el seu caràcter inconformista l’empenyia a tenir una actitud combativa i obstinada”. El que dèiem, caràcter fort. Ja sabeu que l'Ermengol Amill no mirava prim a l'hora de carregar-se borbònics i el desgast de la vida que duien els soldats d'aquestes unitats especials de l'Exèrcit català segur que obligava a ingerir força calories.

Teníem el tipus de pasta que ens lligava l'Antonella, l'Ermengol Amill, Itàlia i Catalunya en definitiva. Però, què més hi podíem posar? Si la pasta ens lligava amb els darrers dies de l'Amill vàrem pensar en què ens podia lligar amb el seu origen pirinenc. I un formatge? Comentant la idea amb la historiadora de la cuina Núria Bàguena, que també ens ha assessorat en aspectes gastronòmics de la novel·la, ens va dir que un menjar molt propi de l'època de la guerra de Successió era pa amb formatge i olives que ha alimentat pastors, pobres i viatgers des de temps immemorials. Doncs oli en un llum, perquè les olives també ens identifiquen molt amb la Mediterrània i a la nostra costa Ermengol Amill i el seu regiment també n'hi va fer de les seves.

Al XVIII, explica la Núria, hi havia formatge de cabra, d’ovella i de vaca, secs, semi o tendres, mató...i al sud d'Itàlia fins i tot mozzarella perquè hi ha búfales des del segle I! De fet, en època medieval, diu, ja es trobava formatge d’Aragó, de Mallorca, dels Pirineus... Arnau de Vilanova deia que el mató barrejat amb aiguanaf (aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de taronger fresques i d'altres cítrics, segons la Viquipèdia) i sucre era un dels millors menjars, una menja d’àngels!

L'Antonella ha fet les provatures i s'ha inclinat finalment per un plat simple però de gust intens. Primer ha fos el formatge de cabra amb una mica d'aigua de cocció de la mateixa pasta, hi ha afegit les olives sense pinyol i ho ha cuit una estoneta. En relació a les olives ho deixem al gust del consumidor però l'Antonella ha triat olives d'Aragó que lliguen perfectament també amb la història de “Lliures o morts” ja que ens recorden que altres territoris de la Corona d'Aragó com el mateix Regne d'Aragó o el Regne de València, també varen perdre les seves llibertats en aquella guerra contra l'opressió borbònica.

Després de coure la pasta hi ha abocat la salsa, ho ha ben remenat i hi ha posat una mica de pebre. I com diria un borbònic francès, volià!

I amb què maridar això? Doncs proposem un vi de la D.O. Empordà. En aquesta comarca tan emblemàtica Ermengol Amill també hi va viure i lluitar. Hem parlat amb en Jordi del Magatzem del Pont de Girona i ens recomana una garnatxa blanca amb un alt contingut de fusta com ara un Ctònia de Masia Serra o un Blanc dels Aspres de Celler dels Aspres.

Ingredients per a 1 persona:

• 80 gr. de gnocchetti

• 50 gr. De formatge de cabra

• 10-15 olives sense os.

Per acabar ens toca donar les gràcies a l'Antonella i la Núria i sobretot, sobretot, sobretot no us perdeu els seus blocs que són molt interessants.

• La pasta per als catalans. 

• La cuina del 18.

Menjarem lliures o morirem. Bon profit i Donec Perficiam.

David de Montserrat i Nonó

Coautor amb Jaume Clotet de la novel·la "Lliures o morts"